• PRESS

"Escletxes per incloure la dona en la ciència": Madame Châtelet in "Núvol"

"Escletxes per incloure la dona en la ciència": Madame Châtelet in "Núvol"

News PRESS-Websites News 07 January 2019 313 hits Anna May Masnou

Núvol, the digital newspaper about culture, published on 28 December 2018 an article entitled "Escletxes per incloure la dona en la ciència" about our participation in the "Science & Tech Girls Vallès" event, which took pace on 17 November 2018 at the Biblioteca Vapor Badia (Sabadell).

The article includes a summary of the dramatised reading "Madame Châtelet and her Instagram followers", performed by many ICMAB women, and a summary of the different workshops that took place after the play, including the "Printing 3D bridges" with Andrés Gómez. 

chatelet txell

Photo by Meritxell Farreny (Núvol, 28/12/2018)

“La idea de Madame Châtelet va sorgir l’11 de febrer del 2016 inspirada en una activitat d’unes investigadores de Sevilla”, explica Carmen Ocal, la creadora de l’agrupació, vicepresidenta d’AMIT-CAT (Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues) i investigadora de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).

A partir d’aquí, segons diu Ocal, juntament amb les companyes de l'AMIT-CAT i de l’ICMAB-CSIC, van escollir dones científiques del passat i present, la majoria no gaire conegudes, i cada membre va adoptar-ne una per construir el personatge respectiu i explicar-ne la seva història. “La intenció és dona’ls-hi visibilitat i atraure la curiositat d’estudiants de secundària encara que, sorprenentment, l’espectacle també té bona rebuda entre el públic adult”. Més enllà d’un catàleg que recull dades importants de cada professional, el format escènic fa més efectiu el missatge perquè interpel·la directament a l’espectador.

The article, written by Meritxell Farrany, continues talking about the different scientists featured in "Madame Châtelet and her Instagram followers":

Veus femenines en ciència i tecnologia

La matemàtica, física i escriptora francesa que dona nom al conjunt Madame Châtelet és Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, la marquesa del Châtelet. Émilie, vestida d’home i de casa adinerada, va traduir i refinar els treballs d’Isaac Newton al francès, va muntar un laboratori al seu castell i va predir la radiació infraroja i la naturalesa de lal llum.

A partir d’aquesta intel·lectual, presenten deu científiques més. Hipàtia d’Alexandria, per exemple, filòsofa, astrònoma, matemàtica i inventora fascinada per la mecànica que va crear l’hidroscòpi, l’aeròmetre i l’hidròmetre. El seu ímpetu va ser considerat pagà pel món cristià, postura que va pagar amb la mort com retrata la pel·lícula ÀgoraTrotula de Salern va dedicar-se a la medicina, concretament a les malalties infeccioses i va diagnosticar la malària i el tidus. A més, va explorar el sistema reproductiu femení i va escriure la Trotula Majorel primer i únic tractat mèdic de ginecologia vigent fins a la medicina moderna. Tractat, per cert, que també llegien els homes, poc preocupats pel que fa a les qüestiones femenines.

Maria Sibylla Merian, naturalista, botànica, exploradora i il·lustradora és una figura cabdal de l’entomologia moderna per haver investigat sistemàticament els insectes i la metamorfosi de les papallones amb il·lustracions pròpies. La historiadora Montserrat Cabré, aquesta tardor, ha elaborat un llibre i una exposició –un homenatge– a partir dels seus dibuixos i de la contribució científica de Merian. Ada Lovelace, coneguda com “l’encantadora dels números”, és filla de la matemàtica i poetessa, Anne Isabella, i del poeta Lord Byron. Va ser deixeble del matemàtic Charles Babbage amb qui va dissenyar una màquina analítica per resoldre equacions diferencials més enllà dels càlculs matemàtics. Lovelace va escriure el que seria el primer algoritme i ara és considerada la primera programadora de la història, commemorada cada segon dimarts d’octubre.

El cinema també ha divulgat l’aportació de Katherine Johnson, matemàtica que va calcular les trajectòries de vol del Projecte Mercury de la NASA i del vol a la lluna de l’Apol·lo 11 i gràcies a la qual John Glenn va completar una òrbita al voltant de la Terra. La pel·lícula Figures ocultes mostra el treball de Johnson amb Dorothy Vaughan, la primera supervisora dels serveis d’IBM a l’Agència Espacial, i Mary Jackson, la primera enginyera aeroespacial dels Estats Units, treballadora del West Area Computers del Langley Research Center.

Una científica amb una versió teatral de la seva biografia (Photograph51) és Rosalind Franklin, física i química que “va descobrir l’estructura de l’ADN”. Van donar, però, el Nobel a Maurice Wilkins i a James Watson i Francis Crick; a ella no la van ni mencionar. D’una altra època però amb qui Franklin s’hagués compenetrat molt bé és la genetista Nettie Stevens, qui va estudiar amb Edmund B. Wilson el comportament dels cromosomes sexuals i la determinació i les bases cromosòmiques del sexe.

L’astrònoma Vera Rubin va descobrir les “corbes planes de rotació”, una de les proves més directes sobre l’existència de la matèria fosca, va estudiar la distribució revolucionària de les galàxies i les taxes de rotació galàctiques. Va impartir 23 anys de classes nocturnes dos dies a la setmana compaginant-ho amb la criança dels seus quatre fills. Margarita Salas Carrero és una bioquímica del Centre de Biologia Mol·lecular Severo Ochoa que va investigar a Nova York amb Severo Ochoa, ja que a Espanya, als anys 60, no hi havia facilitats per a les dones. Salas va aconseguir “l’ADN Polimerasa viral” usada per ampliar mostres d’ADN, de gran interès en les investigaciones policials.

ponts3d txell

Photo by Meritxell Farreny (Núvol, 28/12/2018)

And then continues explaining the workshops. About the "Printing 3D bridges", she says:

El darrer taller va ser el de ponts en 3D a càrrec de l’ICMAB-CSIC. Els participants van construir un pont resistent però “sense límits mentals” amb l’eina 3Doodler. Un cop fet, havien de ser ambiciosos i escollir un cargol. El guanyador seria el qui apostaria pel més gran encara que, com també els passa als científics en el món professional, de vegades una idea senzilla i humil és la millor proposta”.

The full article, written by Meritxell Farreny, can be read here. 

See more posts on ICMAB related to: PRESS-Websites News

Related Topics: PRESS-Websites News

Also on ICMAB...

Search

Your experience on this site will be improved by allowing cookies Cookie Settings