icmab
150è Aniversari del descobriment de la Taula Periòdica per Dmitri Mendeléiev
L’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va proclamar el 2019 l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (IYPT 2019), coincidint amb el 150è aniversari del genial descobriment del sistema periòdic per part del químic Dmitri Mendeléiev l’any 1869. D’aquesta manera, les Nacions Unides van reconèixer la importància del paper de la química en la promoció d’un desenvolupament sostenible i la seva contribució de manera decisiva a solucions per als reptes que afronta el nostre planeta en termes d’energia, d’educació, d’agricultura i de salut.
Aquesta commemoració reunirà, arreu del món, protagonistes de branques de la societat molt diverses, per a promoure i exposar durant tot l’any la importància de la taula periòdica dels elements i les aplicacions que ha tingut, té i tindrà en la nostra societat.Atenent a aquesta realitat, la Societat Catalana de Química, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de ple dret de la Unió Europea de Societats de Química l’EuChemS, va prendre la iniciativa de coordinar l’organització dels actes commemoratius de l’Any Internacional de la Taula Periòdica a Catalunya.
En aquest context, la delegació del CSIC a Catalunya es va brindar a ser la seu d’un cicle de conferències impartides per personalitats rellevants del nostre entorn i especialistes en temàtiques relacionades amb els elements químics. La finalitat del cicle és la de donar més difusió a la importància de la celebració i al mateix temps posar en relleu la influència decisiva de la química en la nostra vida, així com exposar de manera crítica els reptes davant els quals la pròpia química pot ser clau per al futur desenvolupament de la nostra societat.
- Dies: El cicle tindrà lloc els dilluns 8-15 d'abril, 6-13-27 de maig, 3-17 de juny 2019
- Lloc: Amfiteatre de la Residència d'Investigadors del CSIC
- Hora: 18:30 h
«150 anys d’un descobriment científic cabdal: la taula periòdica»
Pilar González Duarte, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtica jubilada del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona
08/04/2019
Al llarg de la conferència es mostrarà la genialitat de la taula periòdica proposada per Mendeléiev l’any 1869 per tal d’ordenar i sistematitzar el comportament dels elements químics. Es comentarà la seva evolució al llarg de 150 anys i la seva vigència com a eix vertebrador de la química. També es considerarà què diu i què no diu la taula periòdica i les seves possibilitats d’allargament.
«Com es mesura el temps amb la taula periòdica?»
Joan O. Grimalt, professor d’investigació del CSIC
15/04/2019
La mesura del temps passat és complicada, perquè probablement el temps passat no existeix. El que sí que podem mesurar són els esdeveniments que hi hagué en aquest temps passat. Molts elements de la taula periòdica proporcionen els mecanismes més exactes i precisos per a mesurar aquests esdeveniments. Tant és així que es denominen sistemes de mesura absoluts. En aquests conferència s’explicarà com amb els elements de la taula periòdica podem mesurar canvis ocorreguts fa uns pocs anys, centenars, milers, milions i mils de milions d’anys. Els elements de la taula periòdica són imprescindibles per a reconstruir la història de la Terra.
«Hidrogen: l’element químic més simple ens farà lliures?»
Jordi Llorca Piqué, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya
06/05/2019
L’hidrogen és el més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, així com un dels més utilitzats a la pràctica. Ara se’ns presenta també com una possible solució per a fer realitat una veritable transició energètica. D’una banda, amb l’hidrogen i les piles de combustible podem obtenir electricitat i calor amb una gran eficiència i versatilitat i sense generar residus fent ús d’energies renovables. D’altra banda i de manera semblant a les estrelles, on l’hidrogen es transforma en elements químics més pesants tot alliberant grans quantitats d’energia, a la Terra volem fer realitat la fusió nuclear amb els isòtops de l’hidrogen. Posarà l’hidrogen fi als combustibles fòssils?
«El descobriment de l’oxigen i els nous conceptes d’element i compost químic: punts clau de la revolució química del segle XVIII»
Aureli Caamaño Ros, catedràtic de física i química de secundària
13/05/2019
L’oxigen és l’element químic més abundant en massa a la bioesfera, l’aire, el mar i l’escorça terrestre, i juga un paper fonamental en els processos de combustió, la respiració cel·lular dels éssers vius i l’oxidació dels metalls. Explicarem com va tenir lloc el seu descobriment en la segona meitat del segle xviii i com un químic francès, Antoine Lavoisier (1743-1794), va fer ús d’aquest descobriment per proposar una nova teoria de la combustió que va desacreditar l’aleshores estesa teoria del flogist. Les seves experiències d’anàlisi de la composició de l’aire i de síntesi i descomposició de l’aigua van implicar que aquestes substàncies que s’havien considerat des de sempre elements, van passar a ser pensades, respectivament, com una mescla i un compost. Lavoisier va establir una nova definició d’element químic com una substància simple que no es pot descompondre. D’acord amb aquesta definició, va elaborar una taula amb les substàncies simples conegudes a la seva època, la qual va donar a conèixer en el seu Tractat elemental de química, i va proposar una nova nomenclatura per als compostos químics.
«El carboni: de l’origen de la vida a la nanociència»
Gerard Tobias Rossell, investigador científic a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB - CSIC)
27/05/2019
El carboni és un dels elements de la taula periòdica que ha estat determinant al llarg de la nostra història. És un dels elements essencials dels éssers vius i per tant va jugar un paper clau en l’origen de la vida. Forma la base dels combustibles fòssils i és altament preuat en joieria quan cristal·litza com a diamant. Però per si això no fos prou, el carboni també està present en l’origen d’una nova revolució tecnològica, una nanorevolució amb un gran impacte social. El descobriment dels ful·lerens l’any 1985, unes pilotes formades per seixanta àtoms de carboni, va ser decisiu per impulsar la nanociència. En aquesta xerrada parlarem d’això, del carboni, i posarem especial èmfasi en els seus nanomaterials.
«La taula periòdica com a icona cultural»
Santiago Alvarez Reverter, departament de Química Inorgànica i Orgànica, Institut de Química Teòrica i Computacional i Universitat de Barcelona
03/06/2019
La taula periòdica dels elements, un instrument de codificació i estructuració d’informació científica, ha esdevingut un model imitat en camps molt diversos de la cultura. Per commemorar el 150è aniversari de la gestació de la taula periòdica per Dmitri Mendeléiev, farem una passejada per alguns d’aquells terrenys en què es posen de manifest les relacions entre la taula periòdica i altres vessants de la cultura, com ara la fotografia, la literatura, la pintura, l’escultura, els còmics i la música.
«La taula periòdica: confusions conceptuals i terminològiques»
Claudi Mans i Teixidó, professor emèrit jubilat d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona
17/06/2019
La nostra taula periòdica dels elements és un resum de coneixements químics molt abundants, molt útil en la docència de la química i altres disciplines. Anirem analitzant algunes taules periòdiques clàssiques i ben conegudes per veure que, si no s’està ben amatent, en les explicacions docents podem introduir confusions i errors conceptuals i terminològics variats. Per tant, buscarem de quina manera es poden trobar alternatives correctes i no ambigües. I, per acabar amb bon gust de boca, farem un parell de jocs lingüístics amb la taula.
Més informació:
- Cicle 150è Aniversari de la Taula Periòdica per Dmitri Mendéleiev "Dilluns de Ciència" a la Residència d'Investigadors del CSIC
- Web de la Taula Periòdica de la SCQ
